NÚRIA PERAIRE-ENTREVISTES I PERFILS

 

El Club Póster - Kolhosp.com
Cartell del documental El Club

Per sort els humans no només veiem el món sinó que a més ens afecta. Som sensibles al que ens envolta i els que tenen més sort gaudeixen d’una sensiblitat sublim.  Només els cal mirar i ja ho tenen. Una bona fotografia, un bon quadre, una bona cançó o una bona pel·lícula.

La Rose Kowalski ha fet un bon documental. I tot va començar gràcies a la seva sensibilitat. Com era habitual va anar al Club Natació Atlètic-Barceloneta del que era sòcia. Hi va anar amb la que acabaria sent productora del documental, la Madeleine Sheahan. I des d’allà ho va veure clar. Tots estem connectats, més del que ens sembla, encara que no ens coneguem. “El Club és un lloc molt especial i agradable per fer una pel·lícula perquè hi ha representades totes les edats de la vida, des dels avis fins als més joves, i tothom forma part d’aquest microcosmos”.  El 2003 a la terrassa del club va néixer la idea de fer un documental sobre aquell lloc, un únic espai compartit per gent ben diferent.

 

Rose Kowalski durant la xerrada posterior a la projecció d’EL Club

“Vaig deixar la idea en un calaix i vaig anar fent altres projectes”. Fins que el 2005 es va posar a gravar, era el principi d’ El Club.  Un documental coral on segueixes els personatges durant una temporada llarga. Un trosset de vida. Com si estiguessis estirat a una de les gandules de la piscina amb els ulls tancats escoltant tot tipus de converses alienes.

“El més important era construir el guió per ensenyar que estem tots connectats, el jubilat i el jove esportista que ja s’ha de retirar tenen les mateixes pors. Alhora que el nedador veu com una nena té clar que ho vol sacrificar tot per ser la millors, tal i com va fer ell”.

La Rose i el seu equip van estar gravant el 2005, el 2007 i el 2008 i la pel·lícula es va passar al Canal 33 el 2009 al programa El Documental. Ara l’hem pogut tornar a veure gràcies al cicle documental Ulldoc, que està organitzat pel curs de Documental i Gènere de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i Indoc, la Plataforma de Documentalistes Independents. Una entitat preocupada per aprendre sobre els documentals i per donar-los a conèixer.

 

Imatge del documental El Club

Els protagonistes opinen sobre El Club i sobre la seva pròpia vida i això ens permet disfrutar de grans moments. El Joan Sagarra és un jubilat que passa tos els matins al club. “El moment que t’anuncien que d’aquí set dies t’estem organitzant una festa perquè et jubiles, encara que et faci il·lusió, no tot és il·lusió, hi ha alguna cosa, sinó de tristesa, hi ha alguna cosa de por” “Però el més terrible és el dia següent al despertar-te . Què faig? Jo ho estic vivint, eh? T’aixeques. La pregunta de la dona que està espantada. La teva esposa està espantada perquè li apareix un bulto estrany a casa que no havia vist mai, ocupant sillons, no la deixes fregar… Sobretot has de saber canviar de xip, activar-ho tot, no et moris abans d’hora”.

I el Club és un bon lloc on activar-se, l’activitat física és una constant del documental. Cossos a l’aigua, suant amb les peses, saltant a les classes de fitness…  Tothom fent esport per mantenir-se el millor possible i jo aquí asseguda. Vaig a apuntar-me al gimnàs… per enèsima vegada.

Comments are closed.