Fetitxe

13/11/2013

NÚRIA PERAIRE- LA VIDA EN ‘KIWI’

marie antoinetteRetrat de Maria Antonieta (1755-1793)

Després de la pel·lícula de Sofia Coppola, associo les sabates als pastissos i al xampany. A la festa, a la despreocupació, a la rauxa. Maria Antonieta, l’última reina de França, vivia només per no fer res. Només per vestir-se amb les millors teles, només per menjar els millors brioixos, només per comprar les joies més descarades, només per portar les sabates més luxoses. I el luxe ha seguit vinculat a les sabates des d’aleshores.

El personatge de Carrie Bradshaw representa aquesta addicció en la contemporaneïtat. L’admiració de la protagonista de Sexo en Nueva York per les sabates de Manolo Blahnik (el dissenyador de les del film de Coppola) només és comparable a altres grans obsessions, com la que sentia Evita Peron.

Però qui més qui menys recorda sabates especials. La Dorothy donava tres cops de taló amb unes sabates vermelles ben brillants per tornar a casa després de visitar Oz. James Bond es baralla amb un exèrcit de dolents i acaba sense cap arrruga a l’americana i amb les sabates com si les hi haguèssin acabat de netejar. Benet XVI sempre portava uns mocasins vermells, Steve Jobs sempre anava amb vambes New Balance, Michael Jackson va catapultar a l’èxit la combinació de mocasins negres i mitjons blancs, Ava Gardner va triomfar quan va decidir treure’s les sandàlies per anar descalça i a Lady Gaga no saps quan li acaba la sabata i li comença el vestit, de fet, a vegades no saps ni on li comença el vestit.

Però finalment he de dir que em quedo amb la sandàlia de moda, la que ha ocupat portades de diaris. La sandalia de David Fernández, el diputat de la CUP. No serà la més cara, ni la més bonica, ni la més original. Però és la més valuosa. Hem recordat que tots en tenim, de sabata, que tots la podem alçar i que tots podem demostrar menyspreu als que ens enganyen deliberadament. Que mai com en l’últim any he sentit tantes vegades “no ho recordo” o “no em consta”. A partir d’ara entre la llista de sabates cèlebres hi recordarem i ens hi constarà la del David.